domingo, 19 de noviembre de 2017

Opció 4: Aplicació

En aquesta entrada presentem la nostra APP “NO ESTÁS SOLO”, la plataforma consisteix en intentar disminuir, i/o controlar l’assetjament escolar i ajudar a les persones que el pateixen, aplicant el següent mètode.

El nostre objectiu a l’hora d’intervenir amb aquesta situació és conscienciar als estudiants sobre el bullying i proporcionar un espai per a que puguin expressar-se sense preocupar-se de què la seva identitat es conegui.

Com a creadores de l'APP, em decidit implementar-la seguint unes pautes, ja que el tema de l'assetjament és molt complex. Cada escola pot gestionar l'APP com cregui convenient, però la nostra idea és que es proporcioni un espai a classe per tractar el tema de l’assetjament i amb ajuda de l'APP, recopilar informació sobre el que pensen els alumnes i guiar al professor per a desenvolupar les següents sessions i tot de manera anònima.

Per implicar a tots els estudiants, una vegada al trimestre es farà ús de l'APP i s’haurà de contestar un qüestionari que més endavant explicarem amb detall. De manera que l’ús de la plataforma serà obligatòria.
En l'APP hi ha 5 pestanyes: Informació, Test, Avís ràpid, Fòrum i Qüestionari. Seguidament explicarem en què consisteix cada página:

En principi, el primer cop que els alumnes entrin a l'aplicació, el professor presentarà la plataforma i explicarà que conté, com funciona i que han de fer.

1ª) A la primera, volem donar la benvinguda a tots els alumnes de l’escola que pròximament seran usuaris de la nostra plataforma. A més, per introduir-los al tema, s’ofereix informació sobre l’assetjament i el que em fet és posar quatre punts essencials sobre el tema: “¿A qué le podríamos llamar acoso?”, “Signos de alerta”, “¿A quien se lo cuento?”, “¿Cómo actuar?”. Si l’alumne té interès en algun d’aquests apartats pot fer “Click” i li sortirà la informació corresponent.
2) La següent pestanya és un test que només els alumnes que vulguin contestaran, en el moment i lloc que desitgin, per tal d'assegurar-se en quina situació es troben. Aquest test els hi proporcionarà ajuda per a entendre si allò que estan patín es pot considerar assetjament, això serà possible gràcies a una estadística que realitzarà l'aplicació mitjançant el recompte de les respostes de l'usuari.

3) En “Avís Ràpid” el que oferim és la possibilitat de denunciar en qualsevol moment, situacions d’assetjament a l’escola. En aquesta pàgina podem veure que hi ha un requadre per manifestar el que està succeint i la localització per saber on està passant. D’aquesta manera, l’avís arribarà al professor per poder aturar en aquella situació
4) En la pàgina del “Fòrum” donem l’oportunitat a tots els alumnes que vulguin perquè puguin explicar les seves experiències en aquest àmbit i també donem l’opció a què es pugui respondre a aquell comentari. La utilització del “Fòrum” es pot realitzar fora del centre, no és d’ús obligatori.
5) En l'última pàgina de la nostra APP, em instal·lat un qüestionari per a cada trimestre, aquest sí que és d’ús obligatori, i per tant tots els alumnes han de contestar en un espai que proporcioni el centre, les preguntes.
A la imatge es pot veure que hi ha l’opció de contestar al qüestionari del 1r, 2n, 3r trimestre i fent “Click” els hi sortiran les preguntes corresponents.
Això ho realitzem perquè després, el professor tingui una visió del que pensen els alumnes i pugui encaminar la seva classe i centrar-se en els temes que necessiten més prioritat.


I fins aquí la nostra publicació, esperem amb moltes ganes els vostres comentaris i opinions per a millorar!
Afegim l'enllaç perquè pugeu veure l'app des de la web on l'hem dissenyat: https://app.moqups.com/3cmonicagalvan@gmail.com/POPSUSDTG8/view


Gracies!!

Opció 3: Seguretat a internet 2

Navegar amb les sigles Https, significa que la teva navegació és segura, ja que les teves dades també ho estan pel fet que les sessions de navegacions estan xifrades. Aquesta protecció és important per aquesta persona usuària ja que si algun dia torna a comprar via internet, és imprescindible que sigui conscient que si introdueix les seves dades bancàries han d'estar protegides.
D'altra banda, una navegació privada suposa que l'ordinador no deixa cap rastreig de les pàgines que visita.  Aquesta privatització li servirà per que les seves dades no estiguin exposades, evita el el fet d'entrar en pàgines o aplicacions sospitoses mitjançant cookies i a més no es guarden les contrasenyes. Però cal que aquesta persona recordi que la privatització no està relacionada amb que la seva navegació sigui segura ja que no evita que les seves recerques siguin supervisades per la xarxa, no suposa un anonimat total i no evita que s'emmagatzemi informació sobre tu.
Per últim, navegar amb anonimat només es pot aconseguir amb un servidor https proxy. Aquesta privatització es pot trobar amb el navegador Tor i Epic.

En la sessió del taller en la qual la persona va cercar la mateixa informació en els quatre navegadors diferents es va adonar de les següents comparacions:
Va introduir la següent frase en els quatre navegadors: "bibliotecas abiertas en barcelona tarde".  En el google Chrome, el primer que va observar va ser una vinyeta que et preguntava si acceptaves que el servidor coneixès la seva ubicació a més, van aparèixer dues pàgines de publicitat i els primers resultats de la recerca eren una sèrie d'ubicacions de les biblioteques properes a la ubicació en aquell moment de la persona. 
El resultat de la recerca d'internet Explore només mostrava la ubicació d'una biblioteca propera a l'usuari. Cal esmentar que des de la pàgina inicial d'internet explore es mostraven suggeriments que potser li interessaven a l'usuari.
A través del navegador Epic, encara que es treballa amb el Chrome, no s'obren altres pantalles de publicitat. A més, Epic et mostrava el connector de color verd, el qual vol dir que la connexió és segura. Val a dir, que també surten ubicacions de les biblioteques de Barcelona.
Per últim, quan va cercar la mateixa informació en el navegador Tor li va resultar més difícil ja no aconseguia la informació a la primera pel fet de que per trobar la informació el mateix navegador et demana que et redirigeixis cap a altra pàgina per tal de veure la informació.
(Imatges tant de navegadors comuns com amb epic i tor)
(Publicitat Chrome)

(Servidor Proxy epic)

(diferents recercadors)

(Descarregues Tor/epic)

(Opcions avançades tor)


Un cop es trobava en youtube es va adornar que en tots els navegadors, menys en el Tor, li mostraven un llistat de suggeriments relacionades amb allò que l'usuari havia visitat amb anterioritat.


Un cop va introduir-se en els canals de televisió online va observar que la qualitat de les imatges només era bona en el navegador Tor i que en el google chrome i internet explore un cop es reproduïa el vídeo, es mostraven una sèrie de vinyetes amb publicitat.

(Tv3 des de navegador comú)

(Tv3 des de navegador tor)   




Opció 3: Seguretat per internet 1

Avui parlarem sobre els diferents navegadors existents, exposarem un cas imaginari i en quina utilitat pot tindre coneixer mes navegadors.

El següent cas tracta d'una persona que fa deu anys és addicta a les compres via internet. Aquesta addicció té com a conseqüència una greu crisi familiar i per aquest motiu aquesta persona i la seva família han decidit acudir a un taller per a persones amb la seva mateixa situació.
Dins d'aquest centre treballen diferents professionals, com a psicòlegs i educadors socials. Totes dues branques treballen conjuntament.

Els professionals del centre, un cop aquesta persona ha acceptat la seva addicció comencen a treballar el bon ús d'internet. Per tal de fer possible aquest objectiu l'educadora social li planteja que el fet de navegar per internet d'una manera segura és important, ja que si no les seves dades poden estar exposades a qualsevol navegador.
En una de les sessions del taller, l'educadora social, li planteja que realitzi recerques per internet en google, youtube i canals de televisió on-line a través de diferents navegadors: internet Explore, Chrome, Epic i Tor. 

Aquesta persona s'adona que navegar amb Epic suposa que no emmagatzema informació, no s'instal·len cookies, bloqueja el fet de ser observat, té adblock (bloqueig de la publicitat), connexió https, es pot ocultar la teva direcció IP(encara que es pot activar), no hi ha historial de recerca, la navegació és eficaç i ràpida i a més és sencilla ja que es pot decidir navegar amb google chrome encara que s'estigui utilitzant l'Epic.
(Bloquear epic)
(Biblioteca epic)

(Tracker epic)  

Seguidament, navega per internet via Tor i s'adona que existeix privacitat, hi ha protecció de la identitat, la connexió és amb https  la seva navegació és més lenta que no pas l'Epic, es pot veure la informació que s'envia però mai qui l'envia i té un servei ocult en el qual mai saps qui hi ha darrere.
(Seguretat Tor)

(Privacitat Tor)

(Biblioteca Tor)

Aquesta recerca fa pensar a la persona en les diferències de la privacitat que proporcionen aquests dos navegadors que són més segurs en comparació a l'Internet explore i el google chrome.
Però quina diferència hi ha entre fer una navegació segura, privada i anònima?
Si estàs interessat en conèixer les diferències entre navegadors t'animem al fet que continuïs la lectura en aquest altre post:
https://reptesalestic.blogspot.com.es/p/navegar-amb-les-sigles-https-significa.html
I sobretot ens interessa la teva opiniócomenta!!

Opció 2: Informació per internet

per què us pot ser útil  gestionar què saben  les plataformes de 
vosaltres? 

Tractarem aquest tema mitjançant un exemple: 

Imaginem el cas d’una persona que ha desaparegut des de fa tres dies. Aquesta persona, la Laia, habitualment utilitza el mòbil, internet, xarxes socials... La qüestió és que no es sap res d’ella i, en aquest cas, veurem la utilitat que ens pot aportar que la Laia sigui usuària freqüent de les plataformes virtuals.
Com hem estudiat a classe, sabem que gràcies a l’ús de diverses plataformes com Google, Facebook i Twitter, molta de la nostra informació es registra i es guarda. Això pot ser útil per l’equip d’investigació que està tractant el cas de la Laia per intentar trobar-la.
La Laia és una persona que comparteix molta informació a Twitter, Facebook i Instagram com són fotos, vídeos, pensaments... Això proporciona als seus seguidors molta informació d’on es troba, quins són els seus interessos, entre altres coses. A l’equip d’investigació els hi pot ajudar a conèixer per on es trobava i amb qui a l’hora de la desaparició, si aquella tarda ho va compartir o quins són els llocs que més freqüenta.
A més, la Laia normalment té la seva ubicació encesa per la qual cosa, facilitaria detectar on està ella o el seu telèfon i reduir els possibles llocs on es podria trobar.
Altres dades que podrien fer-se servir per trobar-la són totes aquelles informacions que s’han recuperat amb la seva interacció a les xarxes socials. La gent té l’opció de difondre, amb màxima rapidesa, dades sobre la noia. Com per exemple poden anar a diferents xarxes socials i/o plataformes virtuals, per descriure-la físicament, ficar una foto seva, què li agrada, per on es mou, on podria estar...

En definitiva, podem veure que gràcies a tota la informació que la nostra protagonista ha compartit directe i indirectament pot ajudar a la comunitat a fer més fàcil la seva recerca i reduir el camp d’investigació.

 Per dues de les  tres  plataformes: Explicació de  quines són les  dades que  coneixen. Incorporeu un  diverses captures  en  què es  vegin les  dades que  tenen guardades.

Les plataformes virtuals tenen accés a molta informació que nosaltres directe i indirectament li donem. Quan ens donem d’alta en una xarxa social, ens demana una sèrie d’informació sobre nosaltres: nom i cognoms, data de naixement, país on estem vivint… Aquesta informació normalment és de camp obligatori, tot i que hi ha excepcions i, nosaltres contestem a les preguntes per tenir accés a aquella eina virtual.
Però també hi ha altra informació que es dóna de manera indirecta, quan ens connectem en diferents llocs, si mirem molt alguna plataforma, si comprem per internet… A partir d’això es poden conèixer els nostres interessos, aficions, si viatgem, entre altres coses.
Twitter i a Facebook hi ha molta informació que la proporcionem de forma conscient i que en qualsevol moment es pot editar i per tant, canviar-la de manera instantània, però hi ha la que em anomenat “informació indirecta”, que aquestes xarxes socials coneixen sense que ens ho demanin, com per exemple els nostres interessos, els quals poden obtenir a través de les cookies de les pàgines, les quals registren la nostra activitat en la xarxa i emmagatzema les nostres preferències. Aquí deixem algunes de les captures de la informació que té twitter i Facebook d'un usuari:

Facebook:

 Twitter


Opció 1: Socialgest

SocialGest

Farem servir el mateix cas que a l'apartat anterior amb el KeyHole. El SocialGuest, ens permet saber què s'està parlant a la xarxa sobre un tema en concret a un moment donat o com a eina de gestió de les xarxes socials. Es tracta d'un grup d'activistes feministes, les quals volen agafar importància dins la xarxa, per donar-se a conèixer i poder arribar a un major nombre de persones, per tant, amb la utilització d'aquesta eina, poden veure els tweets que la gent realitza sobre certs temes en concret a un moment determinat, així com penjar twits automàticament a l'hora que hi ha més tràfic d'usuaris. ( Com no hem pogut realitzar l'activitat amb l'usuari de l'organització posem un exemple de com es veurien les columnes de cerca per tòpics des del nostre twitter personal)


Us deixem l'enllaç de socialgest perquè pugeu accedir a la web: https://www.socialgest.net/es

Opció 1: Keyhole

Keyhole és una eina d'internet la qual ens permet obtenir informació sobre la nostra empresa, projecte... a les xarxes socials, a través de la recerca selectiva de tweets, hashtags, temes... El cas pràctic que aplicarem es tracta d'un col·lectiu feminista el qual organitza una jornada feminista. Primerament el col·lectiu per tal que la seva jornada tingui un major impacte han decidit utilitzar aquesta eina per a autoavaluar-se i analitzar les xarxes per tal d'organitzar-se segons les preferències dels usuaris. Primerament, per a poder aconseguir aquests objectius realitzen una cerca mitjançant una paraula clau (Feminisme) de la que obtenen els següents resultats:

D’aquesta cerca extreuen on es parla més d’aquest tema i en quina xarxa social es fa mes menció. Aquesta informació l’utilitzaran per a saber per quina xarxa donar mes a conèixer la seva jornada per a que arribi a un major nombre de persones.
Un cop han vist que la xarxa on hi ha una majora activitat sobre aquest tema és twitter, procediran a fer una cerca del seu compte, per veure quina es la seva activitat a twitter i si s’ha de millorar o enfocar de manera diferente.
Un cop finalitzada aquesta jornada el col·lectiu s’ha reunit per valorar l’impacte que ha tingut l’acte entre els participants. Per fer-ho han decidir utilitzar aquesta eina ja que ens permet filtrar els comentaris que els usuaris han fet sobre la jornada i el col·lecitu en general.
En primer lloc decideixen mirar l’afluència de tweets realitzats durant la jornada amb el hashtag: #Jornadafeminista el qual s’ha utilitzat als cartells informatius de les jornades, com a part de la publicitat i la propaganda.

Als resultats podem veure que les hores més destacades han estat a les 12 del matí i a les 16h, moments en què es realitzaven les activitats més significatives de les jornades. 
Després, per tal d’obtenir uns resultats més fiables i concrets, també han fet la cerca mitjançant les mencions que els usuaris de les xarxes fan sobre elles. Dels quals han obtingut els següents resultats : Han estat mencionats en 76 posts per 68 usuaris diferents.


Per ultim afegim l'enllaç d'aquesta eina per si voleu visitar-la: http://keyhole.co

Benvinguda

Benvinguts i benvingudes al nostre blog! Aquest és un espai creat per 4 alumnes d'Educació Social, Mónica Galvan, Elena García, Julieta Salcedo i Paula Sevilla. Hem intentat relacionar l'ús de les comunicacions i les tecnologies amb la nostra feina, fent un ús responsable, emmarcat en ajudar a les persones a través de la informàtica.
Cada una de les entrades que hi ha al blog està relacionada amb una eina que permetrà als usuaris utilitzar les seves xarxes socials o navegadors segons les seves preferències, així com la utilitat que poden tenir algunes aplicacions per intentar ajudar amb algun tipus de conflicte social.